Junts compartim els nostres mons

No dubteu a adaptar les activitats incloses en aquesta acció en funció del seu context i els seus participants. Per exemple, l’enfocament podria no ser el mateix si està treballant sobre la diversitat lingüística i cultural amb comunitats locals o d’immigrants assentats des de fa molt temps (com en aquesta acció pilot), o si els seus participants són refugiats nouvinguts (com en l’acció pilot original), que podrien necessitar un enfocament diferent per a descobrir el patrimoni lingüístic i cultural de la comunitat d’acolliment.

En lloc d’això, permeteu que els alumnes dirigeixin les activitats i acabin transformant-les en funció de les seves necessitats i interessos. Per exemple, els infants poden estar interessats a utilitzar les activitats proposades per a debatre altres experiències i preocupacions relacionades amb aquests temes o a utilitzar altres maneres d’expressar els seus punts de vista. Així doncs, quan planifiqueu les activitats, intenteu oferir diferents opcions i espais per a la presa de decisions de l’alumnat, i no us estresseu davant els canvis inesperats, ja que això forma part de la cocreació.

Seguint els principis de cocreació i col·laboració, eviteu imposar definicions preestablertes dels conceptes clau de l’acció i permeteu que l’alumnat expressi i construeixi la seva pròpia comprensió de les llengües i les cultures en funció dels seus repertoris i experiències vitals. Mantingueu la ment oberta i tingueu en compte que poder basar-se en el que és rellevant per a ells probablement farà que la seva acció sigui més significativa i atractiva.

Això us permetrà identificar possibles oportunitats i reptes per a l’exploració que llavors en faran els menors durant l’activitat de l’excursió,  i així podreu promoure i acompanyar millor la seva reflexió sobre els paisatges culturals i lingüístics que els envolten. Tenir una idea prèvia del que es pot trobar en el context local també pot ser útil per a decidir quants grups crear per a l’excursió i quants adults seran necessaris per a vigilar-los, així com quants llocs documentar per grup i quines zones podrien ser més convenients per a explorar.

Pot tractar-se, per exemple, d’un vídeo musical, un curtmetratge d’animació o qualsevol altre recurs de la cultura popular infantil/juvenil que serveixi per a introduir el tema de la diversitat lingüística i cultural de manera atractiva i animi els alumnes a parlar de les seves experiències sobre aquest tema. Utilitzar un «ganxo» atractiu en la primera sessió pot marcar una gran diferència en la disposició de l’alumnat cap a una reflexió més profunda en les activitats següents. També podeu utilitzar aquest recurs per a obrir la sessió a les preferències de l’alumnat.

Moltes de les coses que els infants saben i fan en la seva vida quotidiana no solen ser visibles o reconegudes a l’escola, incloent-hi les llengües que coneixen i utilitzen a casa, així com altres característiques i habilitats. Busqueu oportunitats perquè aquestes pràctiques aflorin i siguin elogiades dins d’aquesta acció, de manera que els infants sàpiguen que es valora la totalitat dels seus repertoris lingüístics i culturals. Per exemple, podeu animar l’alumnat a utilitzar la llengua materna en les activitats i a ensenyar alguns conceptes clau als companys i als adults facilitadors, o a aportar i incloure els seus coneixements culturals en les activitats.

És ben sabut que els enfocaments corporals i basats en les arts permeten a l’alumnat expressar sentiments i idees que no sempre afloren a través d’altres canals. Feu servir la vostra imaginació a l’hora de planificar les activitats i fomenteu la participació de l’alumnat a través de formes múltiples i creatives que vagin més enllà de les típiques dinàmiques escolars, normalment basades en l’expressió oral o escrita. Per exemple, podeu incloure espais per al dibuix com a alternativa a l’escriptura per a aquells infants que encara no dominen la llengua escolar, o fomentar l’ús de jocs de rol, cançons, balls i altres formes d’expressió que puguin ampliar les possibilitats de participació de tots.

Una forma atractiva d’obrir espais per a la creativitat i la participació de l’alumnat en aquesta acció és convidar a un o diversos artistes locals perquè comparteixin el seu treball i involucrin els alumnes en una actuació artística col·laborativa. Aquest intercanvi pot ajudar l’alumnat a conèixer diferents formes de creació artística que poden estar a la seva disposició per a actuar i desplegar les seves possibilitats d’autoexpressió. En aquesta acció trobareu recursos inspiradors per a animar els alumnes a expressar les seves idees de manera creativa. De fet, una activitat central consisteix en el disseny i producció d’una creació artística guiada per un artista local, i en el nostre manual trobareu una descripció exhaustiva del procés i els resultats. Per cert, aquesta va ser, amb diferència, la part favorita dels alumnes.

Aprofiteu aquesta acció per a reflexionar sobre les pròpies experiències lingüístiques i culturals, i compartiu la vostra història amb l’alumnat. Per exemple, abans de demanar als infants que elaborin les seves biografies lingüístiques a través de la «flor de les llengües» (en trobareu les instruccions en aquest manual), creeu el vostre propi relat autobiogràfic i compartiu-lo amb l’alumnat, expliqueu-los la vostra trajectòria vital en relació amb les llengües, les varietats i les cultures. A més de servir de model per a les seves reflexions, potser us sorprendran les vostres pròpies troballes!

No us sorprengueu si la reflexió pretesa entorn de la diversitat lingüística i cultural porta l’alumnat a expressar les seves opinions o preocupacions entorn d’altres temes sensibles, com el racisme i altres formes de discriminació. També pot ocórrer que durant les activitats expressin els seus propis prejudicis i estereotips lingüístics i culturals sobre determinades llengües, accents o comunitats. En lloc d’evitar aquests temes, intenteu estar preparats i utilitzar-los per a la reflexió crítica.

Fins ara, hem recomanat ser flexibles i deixar que els interessos dels alumnes guiïn l’acció. No obstant això, pot haver-hi moments en els quals la seva iniciativa els allunyi dels temes i objectius principals de la proposta, cap a direccions en les quals podrien perdre l’oportunitat de reflexionar sobre la diversitat lingüística i cultural que els envolta. Si aquest és el cas, podeu tenir preparades algunes estratègies per a portar-los de tornada al tema, per exemple compartint una experiència personal i demanant-los la seva opinió, o mostrant algun recurs audiovisual atractiu que pugui promoure el debat en grup.

Quan planifiqueu les activitats, penseu en possibles maneres d’implicar les famílies de l’alumnat i la comunitat en general, tant en els processos d’acció com en els resultats finals. Això pot fer-se demanant als alumnes que expliquin o posin en pràctica algunes de les activitats a casa (per exemple, podrien crear la biografia lingüística d’un membre de la família) i que aportin els seus comentaris a les sessions. I, per descomptat, es pot promoure la participació de les famílies organitzant algun tipus de presentació final per a pares i mares, germans, amics i la resta de la comunitat escolar i extraescolar, com vam fer en la nostra acció.

Aquest pot ser un espai important per a connectar el treball realitzat i les experiències viscudes durant cada sessió amb els objectius principals de l’acció. Com en els consells anteriors, també aquí podeu utilitzar la vostra creativitat i proposar formes diverses i dinàmiques de reflexió crítica, perquè tothom trobi una manera de participar. Si no hi ha molt de temps en cada sessió per a una reflexió col·lectiva pròpiament dita, podeu utilitzar una espècie de «passi de sortida», demanant als alumnes que comparteixin una paraula o un breu comentari sobre aquest dia abans d’abandonar la sala.